La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya. Aquesta guerra va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967, impulsada pel ministre de Defensa Israelià, el general Moshe Dayan, i el Cap d'Estat Major de l'Exèrcit Israeli, Isaac Rabin, contra Egipte, degut principalment a dos factors: el moviment de tropes egípcies en la península del Sinaí (el que anticipava una nova agressió contra Israel) i el bloqueig egipci dels estrets de Tiràn, entrada natural al port israelià d'Eilat.
Antecedents
El 1947, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va establir un pla per a la divisió del territori de Palestina en dos estats, que posteriorment es coneixerien com Israel i Palestina, quedant Jerusalem com a ciutat sota el mandat internacional. Els països àrabs i els líders de la comunitat àrab a Palestina van rebutjar el pla, donant lloc a la Guerra d'Independència d'Israel, que va acabar amb la victòria dels jueus i la proclamació de l'estat d'Israel.
Els països àrabs no van acceptar el resultat d'aquesta guerra i van continuar amb accions d'escamot contra Israel, el que va dur a aquest país a intervenir al costat de França i el Regne Unit en la Guerra de Suez (1956). Aquesta guerra va ser una victòria militar, però una derrota política per als tres aliats, ja que la gran pressió diplomàtica per part dels Estats Units i de la Unió Soviètica va forçar a França, Anglaterra i Israel a retirar els seus exèrcits. A canvi de retirar els seus exèrcits del Sinaí, Israel va obtenir indirectament d'Egipte el compromís d'aturar el seu enviament d'escamots contra Israel. Com a resultat, les relacions entre Egipte i Israel es van tranquil·litzar (en la mesura que això era possible) per un temps. A més, un cos especial de l'ONU, conegut com UNEF per les seves sigles en anglès, va ser desplegat en la península del Sinaí, interposant-se entre israelians i egipcis.
5 de juny: Operació Focus
L'avanç del Jordà. 5-7 de Junio
La guerra va començar el 5 de juny, quan Israel va llançar la Operació Focus, ideada entre uns altres per Ezer Weizman. Aquesta operació consistia en una sèrie d'atacs a primera hora del matí contra les bases aèries egípcies, per a atrapar els avions egipcis en terra a la tornada de la seva tradicional primera ronda a l'alba. Les greus pèrdues sofertes pels egipcis, tant en avions com en bases de llançament d'avions, van donar a Israel avantatge en els combats aeris durant tota la guerra, explicant en part el favorable desenvolupament de la mateixa per al bàndol israelià.
6 de juny: Captura d'Umm Qatef i Gaza, cèrcol de Jerusalem
El matí del 6 de juny, les divisions d'Sharon i Tal van conquerir Umm Qatef i El-Arish, mentre que Yoffe va avançar pel centre de la península del Sinaí en una carrera per ocupar els principals passos abans que les tropes egípcies i assolir així la seva captura. A Gaza, els principals centres de comandament egipcis es van rendir, permetent a Israel ocupar totalment la Franja.
La guerra va arribar aquest dia també a les tropes de terra d'Israel en el front central, que van ocupar Latrún, Ram Al·lah i Jenín, alhora que es completava el setge de Jerusalem i les unitats de paracaigudistes es preparaven per a l'assalt al centre històric, la Ciutat Vella. Les forces aèries israelianes van realitzar atacs contra la base iraquiana H-3, probablement l'última esperança jordana de rebre cobertura aèria per a la resta de la guerra.
En el nord, Síria va continuar amb els seus atacs contra els assentaments israelians, però es va negar a enviar tropes en auxili de Jordània.
7 de juny: Captura de Jerusalem
Invasió del Sinaí. 7-8 de Juny
Amb la captura de Sharm El-Sheij el 7 de juny per part d'unitats de la marina i de paracaigudistes, Israel va aconseguir reobrir els estrets de Tiràn, i immediatament va declarar un estatut d'aigua internacional de lliure pas per als vaixells mercants. Al mateix temps, les tres divisions israelianes del front sud van accelerar la seva marxa, arribant al Canal de Suez. En acabar el dia, tota la península del Sinaí —excepte part de la costa occidental— estava sota control israelià.
En el front central es va produir un dels fets més significatius de tota la guerra, quan la brigada de paracaigudistes del general Mordejai "Mota" Gur va ocupar la Ciutat Vella de Jerusalem, incloent el Forest del Temple o Esplanada de les Mesquites. Així mateix, les divisions israelianes en Cisjordània van ocupar Nablús, Judea i Hebron entre altres ciutats, arribant fins i tot a creuar el riu Jordà.
8 de juny: Atac contra el Liberty, proposada de treva
El 8 de juny no es van produir combats d'importància en cap front, destacant només l'ocupació d'algunes petites localitats a Cisjordània i al Sinaí. Així mateix, el 8 de juny es va realitzar una proposta de treva que va ser acceptada per Egipte però no per Síria, el que va dur a Israel a llançar la campanya contra Síria dels dies 9 i 10 de juny. A partir d'aquest dia, gairebé no hi ha activitat en els fronts sud i central de la guerra.
9 de juny: Atac contra Síria
Batalla dels Alts del Golan, 9-10 de Juny
Ajudades per continus atacs de les forces aèries israelianes, les tres divisions del front nord i una divisió de reforç portada des de Cisjordània van llançar un atac contra els Alts del Golan. Creient que les pèrdues eren majors de les reals, l'exèrcit siri va emprendre la retirada la nit del 9 de juny.
10 de juny: Últim dia de guerra
Davant la retirada de les tropes síries, les divisions israelianes van poder avançar en tot el front, arribant a ocupar la important ciutat de Quneitra, i amb el camí es dirigiren cap a Damasc. No obstant això, davant la immensa pressió diplomàtica, Israel va acceptar l'alt al foc suggerit pel consell de Seguretat, acabant així la guerra.
Conseqüències de la guerra
La derrota soferta per Egipte, Síria i Jordània va ser considerada humiliant en aquests països, que van argumentar la intervenció militar d'Estats Units i el Regne Unit per a justificar l'èxit de l'operació Focus israeliana. La derrota militar d'Egipte i Síria va produir una gran indignació en el món àrab, el que va dur a l'atac conjunt egipci-siri en la Guerra del Yom Kippur.
Israel va acabar la guerra havent augmentant el seu territori considerablement.
A l'agost de 2005, Israel va evacuar tots els assentaments de la Franja de Gaza per a cedir el seu control a la Autoritat Nacional Palestina (ANP), seguint el seu pla de retirada unilateral israelià.
A més de l'expansió territorial, Israel va demostrar per mitjà d'aquesta guerra als seus veïns àrabs la seva capacitat militar, i la seva voluntat per a usar aquesta capacitat.
Antecedents
El 1947, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va establir un pla per a la divisió del territori de Palestina en dos estats, que posteriorment es coneixerien com Israel i Palestina, quedant Jerusalem com a ciutat sota el mandat internacional. Els països àrabs i els líders de la comunitat àrab a Palestina van rebutjar el pla, donant lloc a la Guerra d'Independència d'Israel, que va acabar amb la victòria dels jueus i la proclamació de l'estat d'Israel.
Els països àrabs no van acceptar el resultat d'aquesta guerra i van continuar amb accions d'escamot contra Israel, el que va dur a aquest país a intervenir al costat de França i el Regne Unit en la Guerra de Suez (1956). Aquesta guerra va ser una victòria militar, però una derrota política per als tres aliats, ja que la gran pressió diplomàtica per part dels Estats Units i de la Unió Soviètica va forçar a França, Anglaterra i Israel a retirar els seus exèrcits. A canvi de retirar els seus exèrcits del Sinaí, Israel va obtenir indirectament d'Egipte el compromís d'aturar el seu enviament d'escamots contra Israel. Com a resultat, les relacions entre Egipte i Israel es van tranquil·litzar (en la mesura que això era possible) per un temps. A més, un cos especial de l'ONU, conegut com UNEF per les seves sigles en anglès, va ser desplegat en la península del Sinaí, interposant-se entre israelians i egipcis.
5 de juny: Operació Focus
L'avanç del Jordà. 5-7 de Junio
La guerra va començar el 5 de juny, quan Israel va llançar la Operació Focus, ideada entre uns altres per Ezer Weizman. Aquesta operació consistia en una sèrie d'atacs a primera hora del matí contra les bases aèries egípcies, per a atrapar els avions egipcis en terra a la tornada de la seva tradicional primera ronda a l'alba. Les greus pèrdues sofertes pels egipcis, tant en avions com en bases de llançament d'avions, van donar a Israel avantatge en els combats aeris durant tota la guerra, explicant en part el favorable desenvolupament de la mateixa per al bàndol israelià.
6 de juny: Captura d'Umm Qatef i Gaza, cèrcol de Jerusalem
El matí del 6 de juny, les divisions d'Sharon i Tal van conquerir Umm Qatef i El-Arish, mentre que Yoffe va avançar pel centre de la península del Sinaí en una carrera per ocupar els principals passos abans que les tropes egípcies i assolir així la seva captura. A Gaza, els principals centres de comandament egipcis es van rendir, permetent a Israel ocupar totalment la Franja.
La guerra va arribar aquest dia també a les tropes de terra d'Israel en el front central, que van ocupar Latrún, Ram Al·lah i Jenín, alhora que es completava el setge de Jerusalem i les unitats de paracaigudistes es preparaven per a l'assalt al centre històric, la Ciutat Vella. Les forces aèries israelianes van realitzar atacs contra la base iraquiana H-3, probablement l'última esperança jordana de rebre cobertura aèria per a la resta de la guerra.
En el nord, Síria va continuar amb els seus atacs contra els assentaments israelians, però es va negar a enviar tropes en auxili de Jordània.
7 de juny: Captura de Jerusalem
Invasió del Sinaí. 7-8 de Juny
Amb la captura de Sharm El-Sheij el 7 de juny per part d'unitats de la marina i de paracaigudistes, Israel va aconseguir reobrir els estrets de Tiràn, i immediatament va declarar un estatut d'aigua internacional de lliure pas per als vaixells mercants. Al mateix temps, les tres divisions israelianes del front sud van accelerar la seva marxa, arribant al Canal de Suez. En acabar el dia, tota la península del Sinaí —excepte part de la costa occidental— estava sota control israelià.
En el front central es va produir un dels fets més significatius de tota la guerra, quan la brigada de paracaigudistes del general Mordejai "Mota" Gur va ocupar la Ciutat Vella de Jerusalem, incloent el Forest del Temple o Esplanada de les Mesquites. Així mateix, les divisions israelianes en Cisjordània van ocupar Nablús, Judea i Hebron entre altres ciutats, arribant fins i tot a creuar el riu Jordà.
8 de juny: Atac contra el Liberty, proposada de treva
El 8 de juny no es van produir combats d'importància en cap front, destacant només l'ocupació d'algunes petites localitats a Cisjordània i al Sinaí. Així mateix, el 8 de juny es va realitzar una proposta de treva que va ser acceptada per Egipte però no per Síria, el que va dur a Israel a llançar la campanya contra Síria dels dies 9 i 10 de juny. A partir d'aquest dia, gairebé no hi ha activitat en els fronts sud i central de la guerra.
9 de juny: Atac contra Síria
Batalla dels Alts del Golan, 9-10 de Juny
Ajudades per continus atacs de les forces aèries israelianes, les tres divisions del front nord i una divisió de reforç portada des de Cisjordània van llançar un atac contra els Alts del Golan. Creient que les pèrdues eren majors de les reals, l'exèrcit siri va emprendre la retirada la nit del 9 de juny.
10 de juny: Últim dia de guerra
Davant la retirada de les tropes síries, les divisions israelianes van poder avançar en tot el front, arribant a ocupar la important ciutat de Quneitra, i amb el camí es dirigiren cap a Damasc. No obstant això, davant la immensa pressió diplomàtica, Israel va acceptar l'alt al foc suggerit pel consell de Seguretat, acabant així la guerra.
Conseqüències de la guerra
La derrota soferta per Egipte, Síria i Jordània va ser considerada humiliant en aquests països, que van argumentar la intervenció militar d'Estats Units i el Regne Unit per a justificar l'èxit de l'operació Focus israeliana. La derrota militar d'Egipte i Síria va produir una gran indignació en el món àrab, el que va dur a l'atac conjunt egipci-siri en la Guerra del Yom Kippur.
Israel va acabar la guerra havent augmentant el seu territori considerablement.
A l'agost de 2005, Israel va evacuar tots els assentaments de la Franja de Gaza per a cedir el seu control a la Autoritat Nacional Palestina (ANP), seguint el seu pla de retirada unilateral israelià.
A més de l'expansió territorial, Israel va demostrar per mitjà d'aquesta guerra als seus veïns àrabs la seva capacitat militar, i la seva voluntat per a usar aquesta capacitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada